Ave...rgonyit

Havia d'anar a Madrid (des de Barcelona) i vaig decidir provar l'ínclit Ave i comprar el bitllet (Puente Ave) per Internet. Vaig provar de fer-ho usant Firefox -és el navegador que utilitzo habitualment- i no va funcionar. Després vaig provar-ho amb l'Internet Explorer i també em va donar un error. Com no s'havia si havia comprat el bitllet o no vaig trucar al telèfon d'antenció a on, curiosament, no vaig haver d'esperar-me massa. La persona que em va atendre em va informar, molt amablement, que "és millor que no ho faci amb Firefox ja que a vegades funciona i a vegades no". Per acabar d'arrodonir-ho em va preguntar si feia servir un Mac ja que si fos el cas "tampoc funcionaria". Abans de penjar va verificar que no se m'havia carregat l'import de cap bitllet a la targeta de crèdit i em va demanar que ho tornés a provar amb l'IE. Ho vaig fer i aquesta vegada va funcionar bé.

Curiosament, per a Renfe bitllet obert (és a dir que es pot usar qualsevol dia sempre que hi hagi places al tren) i bitllet d'anada i tornada dos dos conceptes incompatibles. Això vol dir que vaig haver de comprar primer l'anada i després repetir el procés pel de tornada.

Trobo vergonyós que un servei públic com aquest, amb els diners que ha costat, només funcioni amb l'IE. Absurd que no es consideri l'opció del bitllet d'anada i tornada pel serve Puente Ave. I tot plegat significatiu del baix nivell tecnològic d'aquest país.

En qualsevol cas he de dir que el viatje ha anat molt bé, els trens han estat puntuals.

Nota: Aquest post ha estat escrit i enviat des del tren a 296km/h.

El planeta de la cua llarga

Quan l'altre dia vaig fer una ullada al rànquing de posts més votats del nostre sistema planetari (Planeta-fonaments i Planeta-fundamentos) em vaig adonar que hi ha uns pocs posts que tenen molts vots, més que en tenen menys i molts que en tenen ben pocs -no sabem quants n'hi ha sense vots, però-.

Aquesta distribució em va recordar el que Chris Anderson, en aquest article a Wired el 2004, va anomenar The Long Tail. Després va publicar un llibre que desenvolupa una mica més el tema. Us el recomano. Crec que és molt interessant per entendre alguns dels efectes que Internet té sobre l'economia.

Nota al marge: Per cert, serà el wiki el sol del nostre sistema planetari?

Benvinguts al segle XXIII

Certament, el correu electrònic, la Web (1.0, 2.0 i 3."el que sigui"), els xats, els blogs, les xarxes socials, els mòbils, el Cloud Computing, etc. són les tecnologies que defineixen aquest principi del segle XXI. Tanmateix, n'hi ha una altra menys coneguda però que possiblement serà la que caracteritzarà la primera meitat d'aquest segle: la bioengiyneria.

Ja fa un temps que sentim parlar de la seqüenciació del genoma humà i dels avenços en la investigació bàsica per trobar tractaments a moltes malalties. Molt interessant, pensareu, però molt allunyat de la nostra activitat diària. Bé, doncs ja no és així, avui us vull parlar de 23andMe. Com expliquen ells mateixos, 23andMe ofereix un servei web que t'ajuda a llegir i entendre el teu ADN. Per $999, més despeses de tramesa, t'envien un kit perquè els hi puguis enviar una mostra de la teva saliva. Quan la reben, l'analitzen i creen el teu perfil genètic que pots consultar en línia. Així pots conèixer coses sobre els teus avantpassats, sobre els teus trets i quin efecte tenen els teus gens en la possibilitat de desenvolupar certes malalties. O pots comparar-te amb els teus amics -o enemics, això ja va a gustos-. La genètica a l'abast de tothom! Només cal escopir per Internet...

Evidentment, això només és el principi. Encara hi ha moltes portes per obrir. Algunes ens portaran coses bones però, indubtablement, altres no. En qualsevol cas, la reflexió és que el nostre cos ha esdevingut, finalment, informació igual que els nostres escrits, fotografies, vídeos i que es, per tant, susceptible de ser tractada amb ordinadors i en xarxes. Passarà el mateix amb la nostra consciència/esperit/ànima?

Nota 1: Vídeo amb una expliació del servei.
Nota 2: Interessant article explicant l'experiència.
Nota 3: Podeu veure més resultats d'un altre exemple real i força informació addicional aquí.
Nota 4: Ah, i per als fans de CSI aquí expliquen perquè no és el mateix.

Guinness

Avui estic molt cansat i em sembla que faré una pausa. Si m'ho permeteu aprofitaré per fer una mica de publicitat, és el que toca, no?

No és un anunci de cervesa, encara que aquesta, juntament amb la pizza, té molt a veure amb les tecnologies de la informació. Es una proposta per participar un rècord mundial! Properament s'alliberarà la versió 3 del navegador Firefox i la comunitat de màrketing ha organitzat el Download Day, un intent d'establir el rècord mundial en nombre de descàrregues d'un programa en un dia. Només cal que us baixeu el programa el dia que toqui.

En qualsevol cas, si encara no el feu servir, us el recomano de totes totes. Firefox és un projecte de codi obert, desenvolupat per milers de programadors arreu del món, gestionat per la fundació Mozilla (sense ànim de lucre) i que funciona en diferents sistemes operatius. A més, acostuma a ser més ràpid i segur que els altres navegadors.

Compte amb els tattoos a la platja

Ara que arriba el bon temps i molts gaudirem d'estones a la platja he recordat un article que vaig llegir l'any passat sobre el copyright. Sí, ja sé que a priori no sembla que una cosa tingui massa relació amb l'altra però, si seguiu llegint, veureu que no estic tan boig.

Tot el relacionat amb el copyright i la propietat intel·lectual està de moda arran de la generalització de l'ús de xarxes P2P per compartir música, pel·lícules, jocs, etc. Això és ben conegut però l'any passat John Tehranian, un professor de dret de la Universitat d'Utah, va publicar un treball en que recorda el distància (gap) que hi ha entre aquestes lleis i la realitat. Per il·lustrar-ho fa un exercici intel·lectual i calcula quantes normes pot infringir en un dia un hipotètic professor de dret fent el que fa normalment un professor de dret. Com podeu imaginar el resultat és que si es perseguissin totes les infraccions a les normes de copyright se'l podria demandar per desenes d'infraccions i uns quants milions d'euros. La proposta, llavors, és obvia: cal reformar aquestes normes per adaptar-les a la realitat social.

Tornant al tatuatge, quan el professor va a nedar una estona a la piscina i deix veure el seu tatuatge d'un personatge d'un còmic està infringint la llei al mostrar públicament una obra de la qual no en té els drets. El millor, però, és que la llei diu que en aquest cas caldrà destruir l'obra i això, quan ell és el suport de l'obra, vol dir esborrar el tatuatge o destruir el professor.

Així que ja sabeu, aneu en compte aquest estiu a la platja...

Nota 1: Cal tenir present que el nostre ordenament jurídic es diferent del nord-americà i que la majoria del que es comenta en aquest treball no és directament traslladable.
Nota 2: Per saber més de les xarxes P2P i la propietat intel·lectual podeu consultar el blog d'en David Bravo.

Mr. Bullet

Sí, aquest és el títol d'aquest blog segons el traductor automàtic que he estat provant. Tot va començar un dia que vaig veure que els traductors automàtics en línia més coneguts (Google i Yahoo) no inclouen el català. Mirant aquí i allà vaig anar a parar a aquesta web de la Generalitat que sí que l'ofereix i, que com la resta, permet que poseu un botó a la vostra web/blog per mostrar-ne la traducció.

Com que la imatge del botó no em va agradar vaig investigar una mica. Vaig trobar que aquest traductor fa servir la tecnologia de Translendium que, en la seva web, suporta altres llengues. Així és com he afegit la possibilitat de llegir aquest blog en aranès, a banda de castellà, anglès i català.

De totes maneres, què voleu que us digui, a mi m'agrada més el títol original.

Àcit o pròlec...

Després de la broma de la primera entrada, només apta per als que portem uns quants anys en això de la informàtica, avui toca una mica de llengua.

Haureu vist que de vegades hom té un "bloc" i no pas un "blog". La raó es que ja fa un temps, el Termcat va normalitzar el primer terme. Jo ho hagués deixat com el terme original en anglès però, és clar, no m'ho van preguntar. No els culpo, jo tampoc ho hagués fet. M'ha fet il·lusió, però, trobar aquest article d'en Gabriel Bibiloni a on argumenta, de forma clara i entenedora, perquè s'hagués hagut de normalitzar la forma "blog". I el més divertit és la llista de rebels. Amb els pesos pesats que hi ha, algú vol fer una juguesca sobre quin terme s'imposarà?

This post intentionally left blank